Demana la teva inspecció totalment gratuïta
Desratització a Barcelona
Amb el nostre servei de desratització, podrem ajudar-te a lliurar-te d'aquestes rates que s'han endinsat al teu negoci, al teu municipi o al teu domicili. Utilitzem sistemes molt efectius que reduiran la seva presència, i durem a terme tasques de manteniment per establir un control eficaç i durador.
Tractament i prevenció de plagues de rates i ratolins:
Tot i que els Tractaments de desratització a realitzar poden ser semblants, tot dependrà dels hàbits de la plaga, els seus costums generals d'alimentació i els llocs de niada. Per tant, en la desratització és indispensable identificar l'espècie. Això ho realitzaran els nostres experts a través de la femta, els seus rastres, els seus hàbits alimentaris i/o els danys que provoquen.
Els tècnics especialistes de FitoStinger analitzaran el seu problema, han de portar a terme el tractament més oportú i verificar la seva efectivitat. un complet pla integral adaptat a les seves necessitats.
Gestió integral de rosegadors
inspecció
Tractament
Avaluació
Demani la seva inspecció totalment gratuïta: 931733230
Desratització: les espècies més problemàtiques
-
La Rata Grisa o de claveguera (Rattus norvegicus):
La rata gris té una aparença robusta, i un pes d'entre 200-500 g. Els adults presenten una coloració gris-marronosa a la part dorsal i gris-blanquinosa a la part ventral. En els individus vells, la part dorsal adquireix una coloració rogenca. Aquesta rata a diferència de la rata negra (rattus rattus) té costums excavadores, per això a l'exterior, la rata comuna prefereix nidificar fent nius a la terra, al llarg de terraplens (de rius, vies de ferrocarril, etc.) piles de runa, sota lloses o planxes de formigó, etc.
Els nius tenen almenys un orifici d'entrada i un de sortida d'emergència, que normalment s'amaga sobre herba, runes, etc. Com que són animals socials, és freqüent trobar diferents nius en una àrea concreta.
PROBLEMÀTICA SANITÀRIA
La rata grisa és un vector de diversos organismes infecciosos, els quals, si es transmeten a l'home oa poblacions d'animals domèstics, poden causar diverses malalties (hantavirus, toxoplasmosi, salmonel·losi, etc). Per això és essencial la desratització a determinades zones. -
Rata negra(Rattus Rattus):
La rata negra té una aparença més gràcil que la rata grisa, amb un cos allargat i un pes entre 135-240 g. Els adults presenten una coloració variable: la regió dorsal pot tenir des d'un color gris fort gairebé negre fins a gris vermellós, i la regió ventral una coloració gris més o menys clara amb tons groguencs.
Perquè aquesta rata pugui passar a l'interior de les edificacions necessita obertures; a el menys, de 12 mm. A l'interior la rata negra preferirà nidificar a les parts altes de les estructures (àtics, forats en teulades i parets, en bigues de l'edificació, etc.) però també la podem trobar a les parts inferiors de les edificacions, així com, de manera ocasional, en zones subterrànies i clavegueram.
PROBLEMÀTICA SANITÀRIA
La rata negra és un vector de diversos organismes infecciosos, els quals, si es transmeten a l'home oa poblacions d'animals domèstics, poden causar diverses malalties (hantavirus, toxoplasmosi, salmonel·losi, etc). La desratització d'aquests exemplars en determinades àrees és essencial per preservar la salubritat de la zona. -
Ratolí Comú (Mus musculus):
El ratolí domèstic és el rosegador més comú a l'interior dels habitatges i un dels més nombrosos en els nuclis antics de les ciutats al costat de la rata gris. És un rosegador de talla petita i d'aparença gràcil, amb un pes d'entre 12,5 i 29 grams.
Els ratolins acostumen a nidificar a l'interior de les edificacions; poden passar per obertures superiors a 6 mm. Prefereixen fer niu en llocs foscos, tranquils i solitaris on tinguin els suficients aliments i materials per fer el niu (roba, cartró i paper, cotó, materials aïllants de construcció, etc) i no siguin molestats.
En condicions òptimes, els ratolins no s'allunyaran més de 1,2 a 1,5 metres de el niu i normalment no van més enllà de 15 metres. Són molt curiosos i contínuament estan explorant.
PROBLEMÀTICA SANITÀRIA
El ratolí comú no genera una problemàtica sanitària tan important com el cas d'altres rosegadors com la rata comuna (rattus norvegicus) o la rata negra (rattus rattus); no obstant això, com la resta de rosegadors, són vectors de diversos organismes infecciosos, els quals si es transmeten a l'home oa poblacions d'animals domèstics, poden causar diverses malalties (hantavirus, toxoplasmosi, salmonel·losi, etc.). -
Ratolí de Camp (Apodemus sylvaticus):
El ratolí de camp és un rosegador petit de la família Muridae. Generalment són de color marró bru o grisenc, tenen una mida d'uns 80-100mm (incloent la cua) en la seva etapa adulta. Són d'hàbits preferiblement nocturns i mengen pràcticament de tot encara que la seva dieta principal es basa en fruits, baies i petits invertebrats (podria considerar-se que la seva dieta és omnívora). La seva mitjana de vida se situa entre els 18-24 mesos i al llarg de l'any acostumen a tenir 2 ventrades encara que si les condicions són favorables poden ser més (en funció de la disponibilitat d'aliment).
A Espanya es pot trobar en múltiples escenaris atès que és un dels mamífers més abundants. Es pot trobar des del nivell de la mar fins als 2000-2500 metres (Pirineus). Com plaga que afecta habitatges és freqüent trobar-ho en cases unifamiliars amb jardí o properes a zones boscoses.
PROBLEMÀTICA SANITÀRIA
Els ratolins de camp no generen una problemàtica sanitària tan important com el cas d'altres rosegadors com la rata comuna (rattus norvegicus) o la rata negra (rattus rattus); no obstant això, com la resta de rosegadors, són vectors de diversos organismes infecciosos, els quals si es transmeten a l'home oa poblacions d'animals domèstics, poden causar diverses malalties (hantavirus, toxoplasmosi, salmonel·losi, etc.).
